Sota la torre guaita del Xarco trobem a banda i banda un pintoresc litoral que es plega formant platges i petites cales.
Una de les més adequades per a l'snorkel és sens dubte la que queda la dreta de la torre, i hi accedim a través d'un curt corriol que travessa una petita lloma. De seguida tindrem les meravelloses vistes zenitals de la cala i els seus colorits fons en què destaquen els entrants de la costa rocosa al mar, com a llengües de pedra.
Ens equipem i accedim a l'aigua, molt poc profunda aquí en haver una plataforma entapissada d'algues terroses. Al cap de pocs metres podem iniciar el recorregut que ens portarà a cercar la zona de transició de la roca a la frondosa prada de posidònia, en molt bon estat i amb abundants peixos i animals marins que troben casa i menjar en aquest selvàtic entorn. Els tords són habituals i semblen sempre atrafegats anant d'aquí cap allà.
Altres éssers romanen gairebé mòbils com les acolorides estrelles o permanentment adherits al fons com la nacra, espècie de musclo gegant eludit des de la base a la sorra.
La profunditat en tot el recorregut és molt reduïda i només als blancs sorrals podem arribar a -3 metres, sent encara menor a les zones de posidònia i de roca.
Després de reconèixer el perfil exterior de les llengües, en girar la darrera invertirem el rumb i ens acostarem més a la roca, on els infinits plecs i buits acullen nombrosos peixos i petits crustacis, i on, amb una mica de sort, podrem descobrir la presència d'algun esquiu pop després del seu elaborat parapet de pedres. Aquesta platja és un lloc tranquil, discret i on fins i tot a ple estiu podem estar gairebé sols.
Es recomana respectar l'entorn marí, no extreure'n flora o fauna i extremar la precaució durant la pràctica de snorkel i l'accés a les zones rocoses. Consulteu sempre l'estat del mar i el sistema de banderes abans d'iniciar l'activitat
Agraïments a Rafa Martos.