Centre Històric

La Vila Joiosa és color. El nucli antic de Vila Joiosa ha conservat la seva arquitectura popular intacta fins als nostres dies. Està declarat Bé d'Interès Cultural i, com s'apunta a la declaració de Conjunt Històric, “és potser el nucli més ben conservat de la Comunitat Valenciana”.

La Vila Joiosa no va ser ciutat de famílies nobles sinó de pescadors, mariners, comerciants i industrials, per això no trobem gairebé arquitectura de carreuat sinó tradicionals cases de maçoneria arrebossada i pintades de diferents colors, que el converteix en l'exemple més ben conservat de la policromia tradicional de la Mediterrània Occidental, al costat de Girona, Malta o algun barri.

Les seves façanes alegres ens conviden a passejar i endinsar-nos als seus carrerons i anar descobrint, per aquest laberint de colors, els mil detalls que s'hi amaguen: ràfecs decorats, fornícules, reixeries, balcons…
En aquest Conjunt Històric trobem dos monuments singulars també declarats Bé d'Interès Cultural: l'Església-Fortalesa de Ntra Sra de l'Asunción, una de les tres úniques església-fortalesa de la província d'Alacant, i les Muralles, exemple únic de muralles urbanes renaixentistes preabaluartada.

Muralles

Del segle XVI al XVIII La Vila Joiosa fou diana d'importants invasions de corsaris turcs i algerians i d'altres confrontacions bèl·liques. Com a conseqüència d'un gran atac corsari el 1538 (origen històric de les festes de Moros i Cristians) i un altre el 1543 que va arrasar el municipi, a mitjan segle es va signar una Reial Ordre per reconstruir les muralles.

Sabem, a través d'un gravat, que la Vila Joiosa a l'últim terç del segle XVI estava envoltada d'un cinturó emmurallat amb tres baluards circulars, amb la part inferior inclinada per resistir millor les canonades.

Actualment es conserven íntegres dos llenços de muralla: oest i nord-est. Aquest últim discorre per la costanera de la Mar, entre dos cubs circulars: el més proper al mar és el 'Baluard del Pou' (Baluard del Pou), perquè darrere hi havia el pou més important del municipi, el 'Pou de Sant Vicent' i l'altre és el 'Baluard del Retor' (Baluard del Cura) per la seva pro. Recentment s'ha descobert a la façana d'un habitatge, al carrer Costereta, una forta obra defensiva just on hi havia el tercer baluard, el del Portalet. Amb aquesta troballa, i la seva posada en valor, es recupera l'última de les tres torres renaixentistes, que al costat del castell baix medieval ubicat a l'angle de ponent de la ciutat emmurallada (al costat del 'Baluard del Portalet') van convertir la Vila Joiosa, com a capital de requeriment de defensa, en una de les fortaleses millor artillades.

Les muralles de la Vila Joiosa són exemple de muralla urbana renaixentista preabaluartada, és a dir, d'un estil molt breu en el temps i que va desaparèixer en aplicar-se de forma generalitzada la planta Vauban (consistent en baluards massissos, freqüentment de formes triangulars, que formen fortaleses de plantes estrellades). Per aquest motiu, les muralles de la Vila Joiosa són excepcionals i van suposar la fi d'un antic sistema de defensa medieval. La pròpia Església de l'Asunción, d'estil gòtic català, s'integra a la muralla com una església-fortalesa, de fet el gran absis constitueix la torre principal de la muralla.

Aquestes muralles van ser declarades Bé d'Interès Cultural el 1985.

Església-Fortalesa

L'Església de la Mare de Déu de l'Asunción és un dels Béns d'Interès Cultural que trobem al Centre Històric de la Vila Joiosa, també en conjunt declarat BIC. És una de les tres úniques esglésies-fortalesa de la província d'Alacant.

Igual que les muralles, adopta una imatge exterior d'edificació militar per a la defensa. L'absis forma una torre enorme de la muralla renaixentista, amb murs molt amples i molt poques finestres. El més característic és el pas de ronda al voltant de la teulada amb sageteres per disparar als atacants i amb alguna gàrgola en forma de canó per despistar l'enemic.

De fet, la Vila Joiosa, com a capital d'un dels deu requeriments del regne per a la defensa anticorsària al segle XVI, era una de les fortaleses més ben artillades de València. La visita a aquest pas de ronda és més que recomanable, no només per descobrir els secrets d'un edifici religiós amb aparença militar, sinó també per les vistes.

Al seu interior el temple, del gòtic-llevantí, presenta una sola nau, capelles entre contraforts i escassa decoració. A excepció de la capella dedicada a la Patrona de la ciutat, Santa Marta, inaugurada el 1740, amb molts elements decoratius i que alberga una imatge de la santa del segle XVII, amb els seus atributs característics: un petit cub i un hisop ( aspersori d'aigua beneïda) amb què va dominar un drac.

Castell

La Vila Joiosa va ser fundada el 1301 per l'almirall del Rei Jaume II, Bernat d'En Sarrià. Era una població nova, és a dir, de nova creació, no existia abans, encara que es va construir sobre les ruïnes d'una antiga ciutat romana. En aquest turó, al costat de la vila, es va aixecar un castell baix medieval de planta rectangular amb torres quadrades a les seves cantonades, al voltant del qual hi havia una fossa. Un castell on residia el senyor de la vila i que el 1708, durant la Guerra de Successió va ser totalment destruït. Les pedres d'aquest castell van ser utilitzades pels veïns del lloc per construir el raval de Sant Cristòfol.

Tot i això el lloc on va estar ubicat aquest castell va mantenir el nom d''El Castell' i el 2009, després d'unes excavacions arqueològiques que van demostrar que no en quedaven restes, es va construir un parc cultural. Només va aparèixer en aquestes excavacions un aqüeducte d'un metre i mig d'alçada del que es pot veure al parc un tram de la volta.

El castell de Vila Joiosa era el centre d'organització i control de tota la defensa anticorsària del requeriment de Vila Joiosa que abastava tota la Marina Baixa. Per això en aquest parc cultural d''El Castell' trobem diferents panells explicatius sobre com s'organitzava la defensa anticorsària del segle XVI al XVIII i sobre les festes de Moros i Cristians, declarades d'Interès turístic Internacional, que té l'origen en l'atac corsari de 1538. A més també hi ha una maqueta del nucli antic de La Vila Joiosa que ens permet, d'una manera visual Vila.

Cases sobre la muralla

La imatge més 'tipica' de la Vila Joiosa és aquest llenç de pedra i color que veiem des del pont de la carretera o des de la riba sud del riu Amadorio al seu tram final. Les pedres de les muralles renaixentistes i els colors característics del Centre Històric viler, un dels millors conservats i un exemple de policromia de la Mediterrània occidental, ens demostra l'adaptació dels espais als diferents moments històrics.

Després que el 1543 els barbarescos destruïssin les muralles i l'església de la ciutat, una Reial Ordre va propiciar la reconstrucció d'aquests edificis, ja que no es podia permetre que la Vila Joiosa, capital d'un dels deu requeriments del regne per a la defensa anticorsària, no fos una de les fortaleses més ben artillades del regne.

Amb els impostos de la seda, la 'Generalitat' de l'època, va finançar la muralla que limitava la ciutat amb el riu Amadorio. A la Guerra de Successió La Vila Joiosa, juntament amb Alacant, va ser l'última ciutat a rendir-se i les tropes borbòniques van destruir les portes de la ciutat. Tot i que durant el segle XVIII la Vila Joiosa continua patint atacs corsaris a finals de segle el perill algerià desapareix i la muralla deixa de ser útil. És a partir d'aquell moment quan els veïns comencen a construir-hi dibuixant, sense saber-ho, el que seria la imatge més fotografiada de la Vila Joiosa.

Un passeig per la llera del riu Amadorio, regenerat i convertit en parc, ens permet no només gaudir d'un pulmó verd al centre de la ciutat, sinó també contemplar aquestes cases de colors sobre la muralla des d'altres angles. Com a curiositat aquest parc, a l'altra riba del riu, trobem un altre edifici singular de la Vila Joiosa, el Molí Reial de la Llobeta, en procés de rehabilitació.

Passeig Sant Pere

El Passeig Sant Pere, que cobreix els grans magatzems del port romà d'Allon, és un dels llocs amb més encant del nucli antic de la Vila Joiosa. Està ubicat davant de la platja centre, a la part dreta de la Costera de la Mar, per la qual cosa forma part de la façana marítima del municipi. El raval mariner que s'estén fins a la platja data del segle XVIII quan el creixement de la població obliga a construir extramurs.

Al segle XIX aquest passeig es coneixia com a “Racó de l'Havana”, no només per les seves façanes acolorides, sinó perquè en aquell moment La Vila era un port molt important.
Des d'aquí partien cap a colònies d'ultramar, entre les quals Cuba, grans velers carregats amb productes manufacturats, sobretot a Alcoi: paper de fumar i teles especialment.
Durant el segle XX se celebrava aquí la festa de Sant Pere, antic patró dels pescadors, i en ella, a més de cucanyes, regates i fira, es jugava al 'Basi'. El joc consistia a tenyir l'aigua de la font de color vermell i es llençaven monedes que els nens havien de trobar.