Torre del Xarco

La Torre del Xarco , també coneguda com Torre del Charco, és una torre guaita costanera construïda al segle XVI durant el regnat de Felip II com a part del sistema defensiu del litoral mediterrani enfront dels freqüents atacs de corsaris barbarescos.

Ubicada sobre un promontori rocós al sud de la cala que porta el seu nom, aquesta torre exercia una funció estratègica de vigilància i alerta dins la xarxa de torres costaneres de la Marina Baixa. Des d'ella es controlava el trànsit marítim i s'avisava de possibles incursions enemigues mitjançant senyals de fum durant el dia i fogueres a la nit, comunicant-se amb altres torres i amb la població de la Vila Joiosa.

Arquitectònicament presenta una planta circular troncocònica construïda en maçoneria, amb aproximadament set metres de diàmetre i uns dotze metres d'alçada. L'entrada original se situa elevada a uns cinc metres del terra, una solució defensiva habitual en aquest tipus de construccions, protegida a més per un matacà des del qual es podia defensar l'accés.

La torre va ser declarada Bé d'Interès Cultural el 1996 i, tot i conservar bona part de la seva estructura original, presenta alguns danys produïts pel pas del temps i l'erosió marina. Actualment es troba situada dins d'una propietat privada, per la qual cosa només es pot contemplar des de l'exterior i des dels camins i zones públiques properes.

El seu entorn natural, al costat de la cala i la platja del Xarco, constitueix a més un dels racons més tranquils i singulars del litoral de la Vila Joiosa.