Municipi Romà d’Allon

La Vila Joiosa és història. La Vila té una col·lecció única de peces arqueològiques que escriuen la història de la ciutat a través dels pobles que han ocupat aquest bell lloc a la vora del Mediterrani. Fenicis, grecs, etruscs, ibers i romans es van assentar aquí i van deixar les empremtes. El subsòl les ha resguardat durant milers d'anys i de mica en mica van despertant del seu descans per ser testimoni de la riquesa històrica de la ciutat.

A Vilamuseu podem contemplar peces úniques d'una importància extraordinària de totes les èpoques i civilitzacions, però potser l'època romana és la que més 'sorpreses' ha ofert.

Un veler mercant de 30 metres d'eslora carregat de lingots de plom propietat de Neró, unes termes públiques imperials de grans dimensions, una trinxera (Fossa Fastigata) que delimitava un campament militar de 500 soldats de les Guerres Sertorianes, la torre funerària de la pesca de la pesca de la pesca aC són algunes de les troballes més significatives que demostren la importància i auge d'Allon quan l'any 74 dC va ser declarat com a municipium romà per l'Emperador Vespaciano. Però a més els fons de Vilamuseu allotgen milers d'objectes de l'època romana de la Vila Joiosa, com una stylus d'os (el boli bic de l'època), un sonall de bronze amb la cara del Déu Somnus, monedes, aixovars…

Termes

El 2006 es van descobrir a la Vila Joiosa les Termes públiques imperials del municipium romà d'Allon construïdes a finals del segle I dC, època en què s'aixecava el Colosseu de Roma o el Vesuvi arrasava Pompeia. Les Termes a més s'han trobat en molt bones condicions i de fet són una de les obres civils romanes més ben conservades de la Comunitat Valenciana.

Les Termes públiques Imperials d'Allon a més de les habituals piscines fredes i calentes, sales de massatge i saunes, també comptava amb espais oberts a l'aire lliure amb vista al riu per fer gimnàstica. A l'entrada, on es cobrava l'accés, hi podria haver un bar i un carrer, amb voreres de pedra, plenes de 'botigues' a manera de zona comercial.

A més, atenent la seva grandiositat i ubicació al centre de la ciutat, es creu que els banyistes entrarien per un accés monumental que hi hauria des del Fòrum de la ciutat (al subsòl de l'actual Plaça de la Generalitat). Amb aquestes característiques, i les seves grans dimensions, podem entendre la importància i l'auge que va tenir Allon després que l'emperador Vespacià l'any 74 dC. C. la declarés municipium. El seu territori abraçava la totalitat de l'actual Marina Baixa i d'ell hi havia llogarets i viles, residències senyorials com la de l'Albir o la de la Pila a Altea.

Però aquestes Termes per a la Vila Joiosa han estat més que una important troballa arqueològica, han significat la prova que Allon, la quarta i última ciutat Romana de la província d'Alacant, és al subsòl del centre urbà de la ciutat. Actualment estan tapades i s'està esperant executar el proper any el Pla Director de Restauració i posada en valor.

Torre de Sant Josep

Molt a prop del Mediterrani, gairebé a la riba, a la Platja del Torres, descobrim la Torre de Sant Josep. Un monument funerari dedicat a Lucio Terencio Marcino que es va construir entre l'any 150-170 dC i que és la més gran de les tres torres funeràries romanes conservades a Espanya. El 1543, quan els corsaris barbarescos van destrossar les muralles de la ciutat, es van desmuntar les pedres de la part superior per reconstruir-les. Afortunadament alguns carreus es van quedar pel camí i gràcies a ells es va saber com era la torre original i es va restaurar.

La torre era totalment tancada excepte uns orificis en dues de les cares per fer libacions, ofrenes de vi per revivificar el difunt.

Bou Ferrer

A mitjan segle I dC va partir d'un port proper a Cadis, direcció Roma o Narbona, un gran veler comercial, de 30 metres d'eslora, carregat amb 2500 àmfores plenes de salsa de peix i lingots de plom propietat de l'emperador Neró. Durant la travessia els tripulants van tenir un problema i van decidir acostar-se a l'últim port de la península que trobaven al trajecte, el port d'Allon. No obstant això no ho van aconseguir ja escasses milles de la costa van naufragar. Aquí va dormir en silenci durant més de dos mil anys, fins que l'any 2001 dos bussejadors de la Vila Joiosa, Antoine Ferrer i José Bou, ho van descobrir.

El Bou Ferrer és la nau mercant romana més gran en excavació a la Mediterrània. La seva profunditat, 25 metres, assequible per als bussejadors i el seu boníssim estat de conservació va fer que des del primer moment es posessin en marxa iniciatives de protecció i estudi.

Anualment es fan campanyes d'excavació per seguir investigant la nau i anar descobrint noves dades de la seva història. El bon estat de la fusta ha permès conèixer fins i tot la tècnica de fabricació. S'han recuperat fins i tot alguns sarments que protegien les àmfores perquè no es copegessin entre si, també s'ha trobat la clau del rebost i alguns utensilis de cuina dels tripulants.

Durant les campanyes d'excavació es permeten visites subaquàtiques, no aptes per a tots els públics ja que per poder accedir-hi cal disposar de determinats carnets i nivells de busseig però és, sens dubte, una experiència que val la pena viure. A més, les visites subaquàtiques són totalment accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

A Vilamuseu, museu i seu de la Xarxa de Museus i Monuments de la Vila Joiosa, hi ha un Centre d´Interpretació del Bou Ferrer que ens permet veure i tocar els lingots de plom i les àmfores, a més d´altres objectes que també van estar adormits durant dos mil anys al´interior d´aquest mercant romà al fons del Mediterrani.

Fossa Fastigata

Si en passejar pel centre de la Vila Joiosa trobes un medalló de bronze amb la paraula Fossa (i llegeixes aquesta paraula en sentit correcte) significa que ets dins de la zona que va ocupar un Campament militar romà de les Guerres Sertorianes que van tenir lloc entre l'any 83 i 72 aC

L'eix de la trinxera de protecció que envoltava el campament, la Fossa Fastigata, està marcat amb medallons de bronze a terra.

La fossa tenia uns 2 metres d'amplada per 2 de profunditat, quan es va aixecar el campament aquesta trinxera es va omplir amb trossos de tova, possiblement de les cases casernes provisionals que es construïen per protegir-se durant l'hivern.

Durant aquesta època no es combatia, i els soldats s'atrinxeraven de manera provisional a prop d'una població ibèrica. En el cas de la Vila Joiosa, els soldats controlaven l'entrada a la ciutat i al port, dos punts de comunicació clau per al transport de mercaderies i queviures.

Era un campament romà per a 500 homes i va ser el primer que es va descobrir a la Comunitat Valenciana, així com un dels escassos descobriments de conteses bèl·liques de l'època.

Via Lucentina

Et ve de gust caminar pel mateix camí pel qual passejaven els romans del segle I d. C. de la ciutat romana d'Allon? Doncs a La Vila Joiosa ho pots fer. Es tracta d´un tram de gairebé deu metres de la Via Lucentina, el camí que unia fa dos mil anys l´important port d´Allon amb Lucentum, i pel qual podem passejar com si fóssim romans.

Aquest tram de 'Via Lucentina', aquesta 'autopista' de l'època de Vespaciano, es conservava en perfecte estat a 1,5 metres per sota del terra actual. S'ha recuperat pedra a pedra, a l'alçada del carrer actual perquè puguis gaudir d'una calçada romana al seu estat original, ia més situada a la posició i orientació exacta.

La via té una amplada de 14 peus romans, és a dir 4,20 metres, espai suficient per a dos carros en paral·lel.

Aquest camí és un dels remodelats pels enginyers romans a meitat del segle I dC, després del creixement de la ciutat en atorgar-li la categoria de municipium. Els tècnics romans buscaven sempre les línies rectes i es construïen d'una manera similar a l'actual: rebaix del terreny, mur de contenció de banda per evitar l'erosió de les pluges, un nivell de terra piconada i una capa compactada de pedres, de còdols, per poder caminar-hi.