Torre de l’Aguiló

Situada en un enclavament estratègic sobre els penya-segats que dominen la badia entre la Vila Joiosa i Benidorm, la torre pertanyia al districte defensiu de la Vila Joiosa, considerat un dels més importants de l'antic Regne de València. Des d'aquí es controlava gran part de la costa i s'alertava ràpidament de la presència d'embarcacions enemigues que buscaven desembarcar per saquejar la població o capturar persones destinades al rescat o als mercats d'esclaus del nord d'Àfrica, especialment a ciutats com ara Orà o Alger.

La vigilància era permanent. Tres soldats destinats a la torre inspeccionaven diàriament les cales properes i, en cas de perill, encenien grans fogueres a la terrassa per transmetre senyals d'alarma a altres torres i fortaleses del litoral. La torre també comptava amb un petit canó o morteret per dificultar possibles desembarcaments a les costes de la Vila Joiosa i Benidorm.

Arquitectònicament conserva diversos elements defensius característics de les torres renaixentistes: canoneres i bústies per disparar, un matacà per defensar la base de la construcció i un sistema d'emmagatzematge d'aigua mitjançant gerres utilitzades com a aljubs. A la seva època va estar equipada amb armes de foc com l'arcabús, que va substituir progressivament la ballesta durant el segle XVI.

Actualment, la Torre de l'Aguiló és un dels llocs més emblemàtics del patrimoni històric i paisatgístic de la Vila Joiosa. A més del seu valor històric, ofereix unes impressionants vistes panoràmiques del litoral mediterrani i constitueix un punt excel·lent per conèixer la història de la defensa anticorsària de la costa alacantina.